Cortázar, J. Las armas secretas.

 

 

 

 

Julio Cortázar.

Las armas secretas.

Madrid: Cátedra,

17a. edició, 2004;

col.lecció Letras Hispánicas, 69.

Edició de Susana Jakfalvi.

 

Julio Cortázar (26 d’agost de 1914- 12 de febrer de 1984), escriptor i traductor argentí. La seva obra, principalment novel.la i relat curt, va significar un trencament amb els motlles clàssics. La seva narrativa, plena de fantasia i allunyada de la linealitat temporal, configuren alguns dels seus trets fonamentals.

 

Sovint em demanen per on començar a llegir Cortázar. No tinc cap mena de dubte al respondre: “pels seus contes”. Si, de totes les edicions de relats breus, he de recomanar alguna, l’elecció és clara: Las armas secretas, amb una completa introducció a l’escriptor, un anàlisi dels contes aquí recollits i algunes referències d’interés. I, dels cinc contes que s’hi publiquen, no em canso de rellegir Las babas del diablo i, de manera destacada, El perseguidor.

 

La narrativa cortazariana busca la mena de lector que ell era. Un lector actiu, capaç de deixar un llibre si no queda enganxat a les seves pàgines, a través de les seves paraules. Davant l’espiral intricada de la trama dels seus relats, els salts i la ruptura de les linealitats espai-temporals, el conte t’embolcalla i fascina en menys de vint pàgines.

 

 

El 12 de febrer de 1984 va morir Cortázar. L’home forjat per passions, sentiments, fantasies i riquesa de llenguatge, que sempre va assumir i va fer seves. Avui, 12 de febrer de 2009, tenim el seu record i totes les seves obres, les seves paraules i les seves imatges.

 

 

(Altres referències de consulta de l’escriptor).

Dues propostes

Barcelona, divendres 30 de gener:

LA FIESTA NO ÉS PARA FEOS.

Una festa per amics, per admiradors, per lectors i per aquells que vulguin recordar l’escriptor Francisco Casavella.

La trobada tindrà lloc a la Sala2 del Club Apolo (C/Nou de la Rambla 111), a partir de les 24h. L’entrada és de 13 € i es podrà escoltar a Pedro Burruezo, Adjazzentes, Xavier Cugat Barracuda, el Molestoso, Miki Otero i  Ragna.

 

 

Barcelona, del 2 al 7 de febrer:

BCNegra’09.

Des del 2005, Barcelona queda tenyida de negre. Durant una setmana, la realitat i l’actualitat de la narrativa negrocriminal omple la ciutat.

Un programa variat, amb taules rodones, inaguracions, presentacions, entregues de premis, converses, homenatges i exposicions, marcaran el dia a dia d’aquesta intensa setmana.

El dia a dia de la setmana el trobareu al Blog de Negra y Criminal. 

Cortázar i la traducció de la prosa de Poe.

En 1953, Francisco Ayala, director de la Editorial de la Universitat de Puerto Rico, dóna la traducció al castellà de les Obres en Prosa d’Edgar Allan Poe a Julio Cortázar. Un encàrrec que va comportar 303 dies de treball intens, més de 1600 pàgines de text traduït a unes 450 paraules la pàgina. Un projecte dur, que es va veure publicat el 1956.

 

 “Cuando uno traduce, es decir, cuando no tiene la responsabilidad del contenido original, su problema no son las ideas del autor porqué él ya las puso allí, lo que uno tiene que hacer es trasladarlas y entonces, los valores formales y los valores rítmicos que se están sintiendo latir en el original pasan a un primer plano, su responsabilidad es trasladarlos con las diferencias que hay de un idioma a otro.”

Julio Cortázar.

 

La traducció no és pas una tasca senzilla. El traductor reescriu un text, prenent la decisió d’escollir una paraula o una altra, intentant mantenir l’essència, l’estil i el ritme de l’obra original.

No resulta estrany, doncs, que en plena traducció, el traductor pugui quedar fascinat per l’escriptor a qui tradueix. Aquesta fascinació sobrepassa la frontera de la que sent un lector per un autor, ja que la immersió és molt més profunda i intensa a mida que vagi es va copsant aquesta essència que es trasllada d’una llengua a una altra.

 

“Poe busca que lo que dice sea presencia de la cosa dicha y no discurso sobre la cosa: eliminación casi absoluta de puentes, de presentaciones y de retratos. Se nos hace leer el cuento como si estuviésemos dentro.”

Julio Cortázar.

 

No hi ha dubte que Cortázar va quedar atrapat per l’obra de Poe, i quan parlava de Poe, estava parlant de com volia escriure els seus propis contes.

 

 

Edgar Allan Poe.

Todos los cuentos.

Madrid: Galaxia Gutenberg- Círculo de Lectores, 2004; dos volums.

Traducció de Julio Cortázar.

 

 

 

 

Edgar Allan Poe.
Cuentos.
Madrid: Alianza, 1986; dos volums. 
Traducció de Julio Cortázar.

 

 

 

 

Edgar Allan Poe.

Ensayos y críticas.

Madrid: Alianza, 1987.

Traducció de Julio Cortázar.

 

(Altres referències de consulta).

 

Poe, E. A. Tots els contes.

 

 

 

Edgar Allan Poe.

Tots els contes.

Barcelona: Columna, 2002;

dos volums; col.lecció Clàssica, 519 i 520.

Traducció de Joan Solé.

 

 

 

Edgar Allan Poe (19 de gener de 1809- 7 d’octubre de 1849), escriptor romàntic nord-americà. Va escriure poesia, novel.la, narrativa i assaig, però sobretot és conegut pels seus relats fantàstics i d’horror. Poe és considerat el mestre del conte de terror psicològic, precursor de la literatura de ciència ficció i del relat detectivesc, i renovador de la novel.la gòtica.

Molts escriptors posteriors són deutors del seu llegat.

 

En aquest recull de l’editorial Columna, ens podem endinsar en els relats curts d’Edgar Allan Poe, a través de la traducció de Joan Solé. En les seves pàgines la intensitat narrativa de l’escriptor captura al lector que, fascinat, entra en la descripció de les situacions i dels fets que van més enllà de les aparences, de les percepcions, arrelant en situacions extremes, en turments o esdeveniments que els propis protagonistes no poden explicar amb paraules. La seva lectura obre davant nostre un abisme que, entre la raó i la follia, ens atrapa i ens inquieta fins al final de cada relat.

 

Llegint a Poe, es poden trobar les arrels de contes posteriors i de tècniques narratives que s’han emmirallat en les d’aquest mestre de la ficció. Llegint a Poe, es trobem dins del conte.

 

(Altres referències de consulta de l’escriptor).